Em sap greu que el panorama espanyol no hàgim reivindicat prou la joia que és Reventure. Aquest petit títol, publicat el 2019 per l’estudi malagueny Pixelatto, neix d’una premissa molt simple, però alhora potentíssima: un videojoc amb 100 finals. I el resultat no decep.
El minimalisme és clau a Reventure, i es mostra en tots els seus aspectes. El nostre personatge, Tim, és un ninot pixelat que es limita a moure’s, saltar i atacar o usar l’objecte que sostingui. El seu món, també dissenyat a base de píxel gros i en dues dimensions, ens situa en un side-scroller amb una missió de manual: salvar a la princesa presa a la part alta del castell de l’enemic.
Una espasa, un escut, un ganxo al pur estil The Legend of Zelda o un pollastre per a planejar són alguns dels objectes que podrem emprar, que es troben repartits en unes ubicacions fixes del món. Aquests estris tenen una particularitat, i és que com més portem, més pesarem i menys saltarem. A partir de tots aquests elements, Reventure és capaç d’oferir-nos més de 100 finals. I això em sembla una absoluta genialitat.
Us ve al cap haver jugat a algun joc de trencaclosques en què la solució del problema s’aconsegueix mesclant dos objectes diferents? Doncs l’obra de Pixelatto genera unes sensacions similars. Es converteix en un compendi d’experiments, de “què passarà sí”. El millor d’això és que és capaç de donar una resolució a gairebé cadascuna d’aquestes elucubracions. Més encara, fomenta que pensis en totes les possibilitats, en totes les combinacions. No és el mateix fer front a un drac desarmat, que fer-ho amb un escut, amb un anell antifoc o que atacar-li per l’esquena, i el joc ho sap i et dona una resolució per a cada cas.
Reventure és una carta d’amor al videojoc i a la societat postinternet. És una obra que reconeix als seus clàssics, no s’avergonyeix de reivindicar-los i creix a partir de tots ells. Construeix i desconstrueix les narratives fantàstiques més clàssiques, riu de tots i de si mateix i aconsegueix arrencar-te un somriure en cada final. La comèdia inofensiva és un gènere infrarepresentat en el mitjà, i obres com Reventure són un clar pas endavant per a reivindicar el potencial de l’humor com un element més a les mans dels desenvolupadors de videojocs.