Ment, cervells i cultura popular

Frankenstein o el prometeu modern és considerada una de les obres pioneres de la ciència-ficció, i en part es deu a la seva inspiració en els científics de l’època. I és que a principis del segle XIX, una dècada abans de la publicació de la novel·la de Mary Shelley, el físic italià Giovanni Aldini, seguidor de la teoria científica del galvanisme, va realitzar experiments públics amb cadàvers humans i bateries elèctriques, amb els quals tractava de demostrar la relació del sistema nerviós amb l’electricitat.

Aquest és només un exemple de com els nostres coneixements i percepcions sobre la ment han modelat la nostra cultura, els nostres pensaments i les nostres creacions artístiques. D’això tracta, en part, l’exposició Cervell(s), una mostra que acull el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a l’11 de desembre. L’exhibició busca divulgar sobre tot allò rellevant al voltant del nostre sistema nerviós, des de l’àmbit evolutiu i les parts que el conformen fins a com hem après sobre ell o com ens afecta en el nostre dia a dia.

L’exposició dedica una de les seves seccions a mostrar com els avenços científics han anat modificant la nostra percepció dels cervells i com la societat ha utilitzat aquests coneixements per justificar determinades accions. De fet, a principis del segle XX circulava una teoria que lligava la mida dels cervells a les capacitats cognitives de les persones, un argument ara ja refutat que es va fer servir com a arma de discriminació racial i de gènere.

Fotografia presa a l’exposició Cervell(s) del CCCB | Imatge: MV

La iconografia dels cervells també ha jugat un paper important en el món de l’art, on l’òrgan ha pres un paper com a element de terror, com veiem a les pel·lícules Fiend Without a Face (Arthur Crabtree, 1958) o The Brain from Planet Arous (Nathan H. Juran, 1957), una tendència que ha traspassat al món del videojoc en sagues com Metroid.

Això sí, cal tenir en compte que la mostra té un marcat caràcter científic. Malgrat que hi ha un esforç notable en fer una exposició divulgativa endolcida amb experiments interactius, el gruix de Cervell(s) està dedicat a l’explicació de l’anatomia i el funcionament d’aquests òrgans. Tanmateix, si us interessa més l’aspecte cultural, el CCCB ha programat diverses activitats paral·leles, com un cicle de projeccions de cinema o un canal de sèries i pel·lícules relacionades amb l’exposició, disponible a Filmin.

Super Metroid (Nintendo R&D1, 1994) | Imatge: ncxaesthetic (DeviantArt)

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *